Rètol bilingüe.

Senyal de perill en una font pública a Barcelona. El punt cap a on apunta el llamp suggereix com de dolorós pot ser saltar-se les normes.

Figura mnemotècnica que servia per recordar l’evangeli de Sant Lluc. Sebastian Brant, Hexastichon, 1509.

Aquesta vinyeta encantadora apareix al llibre de Voltaire de 1738 Eléments de la Philosophie de Newton on es descriu el descobriment de la descomposició de la llum blanca. El feix de llum passa per un forat de la finestra, travessa un prisma i incideix sobre la paret on es mostra tot l’espectre de colors de l’arc de Sant Martí. I Newton, astorat, ho observa.

La creació del món, xilografia d’un llibre imprès a Nüremberg el 1493.

Esquema per aprendre a escriure l’ideograma ciutat, amb la forma i l’ordre dels traços adequats, segons les Flash Cards for Elementary Chinese.

Quan era petit i aprenia a escriure dibuixava la “E” majúscula amb molts pals travessers perque no podia recordar quans en tenia. Suposo que per a un nen de cinc o sis anys tres ja són molts. Al cap d’uns anys vaig veure aquest rètol en un mercat a Itàlia que em va recordar aquella época. Per cert, no hagués estat més pràctic un símbol de l’euro com aquest?

Bandera de la Xina, segons apareix al tom primer del recull de planxes del Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers, avec leur explication —l’Enciclopèdia de Diderot i D’Alembert— imprès a Neufchatel el 1779.

M’encanta aquest senyal. Un bon exemple de la utilització expressiva del dibuix que un grafista mai no faria.

Imatge que es pot mirar del dret i del revés.