novembre 11, 2017by Enric Jardiin 0 comments
Malgrat el que molta gent pensa, no hi ha una lletra perfecta ni tampoc es podria fer. Qualsevol lletra que no tingui formes fora del comú, sense ornaments, que no sigui ni massa fina ni massa gruixuda, és bona per a la lectura. Però per sobre de tot, ha de tenir unes formes a les que estiguem acostumats. Aquesta és la raó per la que en els llibres preferim lletres romanes a altres. El problema és que no tothom té el mateix model al cap sinó que la lletra ideal canvia segons l’època i el que a cada moment ens hem acostumat. La lletra que va fer Gutenberg per compondre la Bíblia de 42 línies era llegidora per als seus conciutadans de Magúncia. Si aquest llibre s’hagués fet amb Helvetica, una lletra que avui a nosaltres ens sembla molt més clara, ningú de l’època l’hagués entès. És a dir, llegim bé allò que estem acostumats i per tant la llegibilitat no es troba en les formes de la lletra sinó en en els patrons que el lector té assimilats. En conseqüència, les lletres, com més “normals”, més llegidores. Quan alguns dissenyadors de lletres presenten les seves creacions fan notar les […]
octubre 31, 2016by Enric Jardiin 0 comments
Quan decidim que una tipografia tingui un determinat un cos no estem adjudicant aquest valor a l’alçària de cap caràcter en concret, ni tampoc a una mitjana. El cos no és la mida de res que sigui visible. És només una referència a l’alçària de l’espai rectangular on s’encabeixen les formes de les lletres, una cosa que no veiem mai. O dit d’una altra manera, el pla d’on sobresortia la lletra en relleu dels antic tipus de metall. I la lletra, dins d’aquest rectangle pot ser petita, gran o —com passa en algunes fonts avui— fins i tot pot ultrapassar-lo. Aquest és un sistema absurd i gens pràctic que, a sobre, es basa en un sistema mètric dels països anglosaxons i que no té una correspondència amb el sistema mètric decimal. Un sistema que s’hauria poguit canviar quan la tipografia va deixar de fer-se en metall però que hem arrossegat fins als nostres ordinadors. Encara que dues fonts estiguin a un mateix cos, a vegades no es veuran de la mateixa mida. És cos és únicament una referència aproximada. Així que quan combinis dos tipus de lletra diferents en una mateixa línia és molt probable que hagis de modificar els […]
novembre 09, 2015by Enric Jardiin 0 comments
Tradicionalment quan es composen textos llargs se sol evitar que en els paràgrafs quedin paraules tallades molt curtes al final de les línies, tal com es fa eliminant les línies vídues i òfenes, per una qüestió estètica. Això ho podem controlar de forma general modificant els paràmetres de separació de sil·labes que actuen sobre aquell paràgraf i indicant que no volem paraules de menys de 2, 3 caràcters (o la quantitat que creiem segons la llengua amb la que teballem) al final i al començament de la línia. El que no podem evitar de forma automàtica són paraules curtes en aquestes zones. Però en textos més curts i destacats, i especialment en els textos no justificats, també es pot forçar un salt de línia manual si es té el temps i les ganes de fer-ho. No només per estètica sinó perquè en alguns casos pot fer que s’entengui millor el sentit del text. Per fer passar una paraula a la línia de sota, enlloc de fer manualment un salt de paràgraf convencional amb la tecla de retorn, es pot forçar de manera que la part que text ve després del salt no es converteix en un paràgraf nou. Si no […]
maig 25, 2015by runroomin 0 comments
Tothom, des del principiant absolut fins al dissenyador més experimentat, coneixedor de la història de la tipografia i dels seus estils, dubta quan tria una lletra. Com ho podem fer per escollir la lletra adequada? És impossible trobar la fòmul adequada, però l’única cosa que has de intentar és que, com a mínim, no comuniqui alguna cosa que no t’has proposat. Qualsevol lletra que utilitzis, encara que no ho vulguis, faràs que comuniqui alguna cosa més enllà del que diu el mateix text. Encara que componguis un text fals, llances un missatge. No hi ha un tipus de lletra que puguem dir que és neutre: un tipus neutre transmet neutralitat, la qual cosa ja és un missatge en si mateix.
maig 25, 2015by runroomin 0 comments
Quan ens mirem un tipus de lletra ens fixem en el gruix, els remats, etc. Característiques que marquen l’estil i que són importants en el moment de triar-la. Però hi ha tres aspectes més generals i més difícils d’apreciar i que són els que ens serveixen per a veure quin to tindrà la massa de text composat i quins tipus podem combinar entre si. Serveixen més per a valorar el text que no pas per la lletra. Són la mida de l’ull, el contrast i l’eix. L’ull, més conegut per “alçada de la x”, és la mida de la minúscula respecte a la majúscula, sense comptar els ascendents i descendents. En línies generals, les lletres més antigues ténen l’ull més petit i les modernes el tenen més gran. Per combinar dos tipus de lletra en una mateixa línia de text acostuma a anar bé que tinguin un ull similar. El contrast és la diferència de gruixos dins d’un mateix traçat. Les lletres romanes acostumen a tenir més contrast i les lletres de pal en tenen menys o gens. I per últim l’eix és la línia que marca la simetria del contrast. En algunes lletres està inclinat a diferents graus i […]
maig 25, 2015by runroomin 0 comments
Contràriament al que pugui semblar, quan composem un text en majúscules, l’espai que queda entre les línies sovint es veu més que no si el composem amb minúscules. Això passa perquè no tenim els ascendents i els descendents de les minúscules i aquest espai buit es fa més evident. Només en algunes fonts la “Q” i la “J” de les majúscules tenen descendents, però són lletres poc freqüents.
maig 25, 2015by runroomin 0 comments
Com no hi ha una Baskerville “bona” ni una Didot “bona”. El que tenim avui a la nostra disposició són versions construïdes amb corbes de Bézier —o vectors— de models que considerem clàssics. Algunes estan fetes amb el criteri d’oferir una màxima fidelitat al model de metall original, d’altres estan fetes de bell nou però inspirades en les formes originals i d’altres són trasllats de models pensats per a fotocomposició o fetes a partir de dibuix amb pantògraf. Encara que una lletra es digui Bodoni, no vol dir que sigui fidel als punxons que va fer Gianbatista Bodoni al segle XVIII. De fet, en aquest cas concret, si avui es publiqués una versió com els models originals, no ens agradaria gaire. Ja ens hem acostumat a la geometrització que se li va fer en els revivals moderns. A partir de finals del segle XIX i fins no fa gaire era normal que cada gran foneria tingués la seva versió d’alguns classics més populars. D’aquí que avui tinguem, en d’altres, la Garamond Simoncini, la Stempel Garamond o la ITC Garamond, aquesta última considerada per molts com la “menys Garamond” de totes. O la Sabon, una lletra que no es diu Garamond […]
